CATALÀ A PARIS

Blog dels estudiants de català del Centre d'Études Catalanes SORBONNE UNIVERSITÉ

SESSIÓ 5 15/10/19

“El plaer de llegir quan es llegeix per plaer” : El Patrice ens ha llegit quatre poemes de Salvador Comelles, un escriptor de narrativa juvenil i infantil, i autor de molts materials per a l’aprenentatge de català. Els poemes que hem llegit a classe han estat: Narrador, Segona residència, Temps i llenguatge i Igualtat.

L’estandardització del català: El professor ha desenvolupat les idees bàsiques en els processos d’estandardització del català; posa en relleu dues fases importants del procés:

  • La selecció de la varietat o de les varietats de base, és a dir, triar una o diverses varietats dialectals naturals com a punt de partida per a la construcció de l’estàndard. En el cas del català l’estandard s’ajusta a un model plural, donades les diferents varietats geogràfiques.
  • La codificació de la varietat prèviament seleccionada consisteix en l’establiment de formes ortogràfiques, ortoèpiques, gramaticals i lèxiques perquè la societat conegui la manera adequada d’escriure i de parlar.

Estudi de les varietats geogràfiques o dialectals: dues grans varietat les quals es divideixen en els seus respectius subdialectes.

CATALÀ ORIENTAL : rossellonès, català central, balear i alguerès.

CATALÀ OCCIDENTAL : nord occidental i valencià.

Estudi dels trets distintius dels diversos subdialectes:

  • diferències fonètiques
  • diferències morfosintàctiques
  • diferències lèxiques

TASCA: a partir de texts anònims hem d’identificar la varietat dialectal.

Article “Aprendre català quan no te’l parlen”

SESSIÓ 5 14/10/19

Al començament de la classa vam evocar la situació política a Catalunya arran de l’anunci aquest mateix dia de la condemna dels líders independentistes a fins a 13 anys de presó.
Vam reflexionar sobra la possibilitat que una situació semblable podria ocórrer a França i vam parlar d’algunes diferències entre la vida política, social i cultural françesa i espanyola.
A continuació, vam corregir les faltes de gramàtica o de vocabulari que hi havia a les redaccions de la setmana d’abans, sobre un viatge qui havíem fet a un lloc únic.
Després, tots junts vam fer alguns exercicis de la Unitat 1 del Llibre d’exercicis Veus 3 per continuar treballant el present de subjuntiu, abans d’abordar la Unitat 2 del Llibre de l’alumne. Aquesta unitat desenvolupa el tema de crim i vam estudiar alguns elements de
vocabulari (noms i verbs) relacionats. També vam intentar associar els noms d’un·e·s autor·e·s de novel·les policíaques amb els noms dels personatges ficticis que havien creat. La Myriam ja coneixia gairebé tots els noms!
En aquesta unitat vam estudiar l’utilizació de l’estil indirecte per transmetre una conversació sense repetir les paraules exactes que ha dit una persona, i per fer aixó vam aprendre la formació del passat plusquamperfet d’indicatiu. En José ens va explicar els
canvis de temps verbal necessaris quan utilitzem l’estil indirecte i junts vam fer uns exercicis que tractaven d’aquesta assumpte.
DEURES : hem de fer d’altres exercicis de la Unitat 2 i escriure un diàleg en estil indirecte i amb almenys vuit connectors textuals, utilitzant com a base una història en forma de còmic en el Llibre de l’alumne (pagines 44 i 45).

SESSIÓ 4 08/10/19

1-   El plaer de llegir quan es llegeix per plaer” La Josiane  ens ha compartit dos poemes :

Cançoneret de Ripoll, de Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

Fulius insulae, de Ponç Pons

2- Festa dels enamorats de València : Mocadorà  (o mocaorà) de Sant Dionís

Llegim un text de Manel Carrera i Escudé on explica que la mocadorà és un costum originari de la ciutat de València que consisteix a regalar a la persona estimada cada 9 d’octubre, diada de Sant Donís, un mocador ple de dolços de massapà amb la forma d’elements propis de la pirotècnica i de les fruites i hortalisses valencianes. Es a la vegada la diada del País Valencià i una mena de Sant Jordi.

El profe José ens ha portat un mocador blau  amb dolços i en mengem.

3-Fonètica :  acabem de veure uns quants exemples de fonètica sintàctica i contactes consonàntics: sonorització, ensordiment, assimilació, germinació, emmudiments, al·lòfons.

4 – Els parlars del català :

Comencem a llegir un text de Joan Veny “Els parlars del català” que hem de llegir completament per la propera sessió.

Definim a classe els diferents mots relatius als parlars.

Isoglossa : una línia per marcar els blocs oriental/occidental  

Parlar : poques modificacions d’un dialecte (classe social, argot)

Normativa : conjunt de regles que regulen el codi oral i escrit d’una llengua. Estableixen el que és correcte/incorrecte. Pompeu Fabra.

Estàndard : varietat lingüística recomanada per l’ús de la llengua. Varietat no marcada

Dialecte : forma de parlar una llegua en un territori concret d’un domini lingüístic.

L’estàndard català i la seva extensió social durant el franquisme DANIEL CASALS I MARTORELL

Els alumnes del Centre d’estudis catalans celebren “la mocadorà” de Sant Dionís

Cartell de Sant Dionís 2019. Ajuntament de València

La Mocadorada (o Mocadorà o Mocaorà) de Sant Dionís (o Donís) se celebra cada 9 d’octubre a la ciutat de València i els seus voltants. Els enamorats valencians tenen costum d’oferir-se una mocadorà, una selecció de dolços de massapà cuit representant uns coets i de massapà cru en forma de fruites i hortalisses (taronja, espàrrec, etc.).
Els dolços es posen sobre un plat i s’emboliquen dins d’un mocador de teixit. Alguns diuen que les formes dels coets també evoquen els òrgans sexuals masculins i femenins.
Aquest costum té el seu origen en la conquesta del Regne de València per la corona d’Aragó. El rei Jaume I va fer una entrada triomfal a la ciutat de València el 9 d’octubre de 1238 i segons la llegenda, els valencians van oferir a la seva esposa, la reina Violant d’Hongria, una selecció de fruites i verdures de la horta valenciana dins d’uns mocadors de seda.
Des de l’any 1331, el dia 9 d’octubre se celebrava com la data de la fundació del Regne de València, i a partir del segle XV els valencians commemoraven el dia llançant uns coets especials anomenats ‘piulets i tronadors’ des dels terrats dels edificis de la ciutat.
L’any 1707, després de la Guerra de Successió, Felip V va prohibir aquesta festa pel Decret de Nova Planta. Aleshores els forners, pastissers i confiters de la ciutat van substituir la pólvora per farina d’ametlla i van reinventar aquesta ofrena atès que Sant Dionís és també el sant patró dels forners i pastissers, així com dels enamorats, van crear la mocadorà.

SESSIÓ 4 07/10/19

https://www.google.com/search?q=canvi+i+caiguda+de+preposicions&safe=active&client=firefox-b-d&sxsrf=ACYBGNREwmzwp2vhgSryIL6Mi6x0MI-Mdg:1570810844277&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiDpoezzpTlAhWoA2MBHYPuC5UQ_AUIESgB&biw=1920&bih=923#imgrc=KrOzA9mr9722pM:

El dilluns 7 vam començar el curs parlant del 9 d’octubre: la diada de la diada del País Valencià.
D’un punt de vista gramatical, vam treballar el canvi i la caiguda de les preposicions. Desprès vam intentar atacar els pronoms febles. Va ser una batalla no tan fàcil com el professor volia fer-nos ho creure.
L’últim punt gramatical va ser la formació del imperatiu. Exemple: “José, porta’ns altres llaminadures en un mocador!

SESSIÓ 3 01/10/19

El cos del curs era sobre la Fonètica sintàctica.
1/ Regla sobre les oclusives      Oclusives sordes    : PeTaCa      Oclusives sonores : BoDeGa i les correspondències :      Ensordiment : B->P D->T G->C      Sonorització :  P->B T->D C->G
exemple 1:      Fred que s’ensordeix quan es sol i es pronuncia freT      però se sonoritza al femení en freda
     és el mateix amb els participis passats però aquí no és tant sols la fonètica que canvia sinó també l’ortografia      Tacat (so ensordit i escriptura corresponent)      Tacada (so sonora i escriptura corresponent)  
exemple 2:       Pedagog que s’ensordeix quan és sol -> PedagoK      Amic que es sonoritza al femení -> Amiga (no sols la pronunciació canvia però també l’ortografia)      És molt estrany perquè aquesta correspondència de pronunciació entre G i K existeix també en Japonès            Harai Goshi   払  腰 (presa de judo)                      Koshi guruma   腰  車 (presa de judo)
           “Koshi” i “Goshi” és el mateix mot i el mateix signe en escriptura japonesa, però quan es tradueix, s’escriu com es pronuncia i si comença la frase s’ensordeix amb un K, però si és enmig del mot se sonoritza amb un so G
2/ regla sobre les fricatives     la sonorització fa passar de F->V S->Z
exemple 3:     un golf estret es prononcia un golVestret     És també estrany perquè aquesta correspondència de pronunciació existeix també en angles           Wife al plural -> Wives (wolf -> wolves, half -> halves etc)

https://blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/2012/03/15/fonetica-sintactica/

TASCA FINAL BLOC Fonètica i fonologia : Heu d’enviar l’enregistrament del fragment de la novel.la “Incerta glòria” de Joan SALES que hem repartit a classe abans de dimarts 15/10/19

Agenda cultural Centre d’Études Catalanes

Consulteu l’agenda d’activitats culturals programada per al trimestre octubre-desembre del 2019

SESSIÓ 3 30/09/19

Després, entre tots, vam llegir un text que explicava com viatja la gent avui: es a dir, sense fer atenció al lloc on són. Només els interessa estar de vacances fora del seu país. Vam discutir aquest punt de vista abans de treballar el subjuntiu, com es conjuga i com s’utiliza.

Normativa: usos de “per” i “per a” per Jordi Badia i Pujol

https://www.vilaweb.cat/noticies/per-per-a-jordi-badia/

https://www.vilaweb.cat/noticies/per-per-a-jordi-badia/

Al curs del 30 de setembre, vam continuar estudiant el tema del viatge. Per començar, vam llegir els texts que cadascú havia escrit sobre en Roger i el seu viatge a Tailàndia.

https://blogs.cpnl.cat/quartsdenou/2013/07/17/b3-present-de-subjuntiu-conjugacio/

Vam fer una petita digressió sobre la història de la llengua: ens vam interrogar sobre quina manera de parlar catalá era la més correcta historicament. Ens vam adonar que la norma de una llengua sol constuir-se a partir de la manera de parlar del lloc de poder sociocultural.

Després de haver fet exercices de conjugació del subjuntiu, vam concloure la clase amb més exercicis sobre el viatge. Primer, vam fer un audio: havíem d’escoltar una conversa entre dos homes, l’un aconsellant l’altre per al seu viatge a l’Índia, i vam escollir entre tres texts quin recollia millor la informació de la conversa. Tot seguit, vam llegir quatre texts que descrivien indrets únics. Així, vam veure el lèxic per a descriure un lloc. Vam posar en pràctica aquest vocabulari amb un exercici per parelles: explicàvem un viatge a un indret únic.

Deures: per la setmana propera, hem de escriure un text, inspirant-nos dels que vam llegir, que explica un viatge que vam fer a un indret únic.

CONVERSA EN CATALÀ L’Apéro catalan

SESSIÓ 2 24/09/19

1. Notícies

2. “El plaer de llegir quan es llegeix per plaer” La Josette ens ha compartit un fragment del capítol «Collige, virgo, rosas» de la novel·la Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys de Llúcia Ramis.

3. Fonètica
3.1. Revisió del vocalisme del català oriental

  • Una vocal és un so que es produeix quan el flux d’aire surt de la boca sense encontrar cap impediment.
  • En síl·labes tòniques, fem servir set vocals:  [i e ɛ a ɔ o u].
  • En síl·labes àtones, les grafies «a» i «e» es pronuncien [ə], la grafia «i» manté la seva valor [i], i les grafies «o» i «u» es pronuncien [u]. Aquest fenomen es diu reducció vocàlica i es pot representar amb la imatge següent:
(Imatge derivada de la que es troba a https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Vowel_reduction_in_Catalan_dialects.png)
  • Les vocals [ɛ] [ɔ] només es troben en síl·labes tòniques.

3.2. Consonantisme del català oriental

  • Una consonant és un so que es produeix quan el flux d’aire encontra alguna obstrucció a la boca, sigui total o parcial.
  • Definim les consonants fent servir tres característiques:
    • Lloc d’articulació: on es troba l’obstrucció? quins òrgans fem servir per crear-la?
      • Per exemple, les consonants bilabials [p b] s’articulen amb els dos llavis, i les labiodentals [f v] s’articulen amb les dents superiors i el llavi inferior.
    • Mode d’articulació: com és l’obstrucció (total o parcial)?
      • Per exemple, les oclusives s’articulen amb una obstrucció total a la boca: aturem momentàniament l’aire que passa per la boca abans de deixar-lo sortir.
    • Acció de les cordes vocals: vibren o no?
      • Les consonants que s’articulen amb vibració s’anomenen sonores, i les que s’articulen sense, sordes.

Aquests trets es resumeixen a la taula següent:

(Imatge derivada de la taula que es troba a http://www.ub.edu/sonscatala/ca/central)
  • Les oclusives
    • Les oclusives es produeixen amb un tancament total a la boca que atura momentàneament el pas d’aire abans de deixar-lo sortir «explosivament».
    • Els mots petaca [pəˈtaka] i bodega [buˈdeɡə] il·lustren les oclusives sordes i sonores, respectivament.
    • Les oclusives s’ensordeixen al final de les paraules, és a dir, les grafies «b d g» representen els sons [p t k]: tub [ˈtup], Madrid [məˈðɾit], fred [ˈfret], blog [ˈblɔk].
      • He optat per blog en lloc de l’exemple citat a classe, sang, ja que he sentit locutors natius dir [ˈsaŋ] en lloc de [ˈsaŋk].
  • Les fricatives
    • Les fricatives es produeixen amb una constricció a la boca prou estreta per generar fricció en el pas d’aire.
    • Són les mateixes que les que trobem en francès.
    • Cal notar que la [v] es va perdent en tots els dialectes del català, i els locutors natius solen fer servir [b] en el seu lloc.
  • Les africades
    • Les africades estan formades d’una oclusiva seguida d’una fricativa: potser [puˈt͡se], utilitzar [utiliˈd͡za], txec [ˈt͡ʃek], fetge [ˈfed͡ʒə].
    • Els dos elements d’una africada han de compartir el mateix lloc d’articulació i la mateixa acció de les cordes vocales.  
      • En particular, no ens fem enganyar per la «t» ortogràfica que pot representar un so sonor: dotze [ˈdod͡zə] (i no *[ˈdot͡zə]). lletja [ˈʎed͡ʒə] (i no *[ˈʎet͡ʒə]).
  • Les nasals
    • Les nasals es produeixen quan el pas d’aire surt pel nas. En català, totes les nasals son sonores.
    • Fixem-nos a les nasals següents en particular:
      • [ɱ]: nasal labiodental (p. ex. èmfasi)
        • Es representa gràficament per «n» o «m» seguida d’una consonant labiodental
      • [ɲ]: nasal palatal
        • S’escriu «ny» en català i «gn» en francès.
      • [ŋ]: nasal velar (p. ex. sang i tinc)
        • Es representa gràficament per «n» seguida de «c» o «g».
  • Les laterals
    • Les laterals es produeixen amb un obstacle que fa que l’aire passi per un o els dos costats de la boca.
    • N’hi ha dos en català:
      • [ɫ]: lateral alveolar (velaritzada) sonora (també fem servir [l])
        • Per comparar la diferència entre la ela francesa i la catalana:
(Imatge derivada de la que es troba a https://www.callearning.com/
blog/2016/03/how-to-pronounce-the-letter-l/
)
  • [ʎ]: lateral palatal sonora
(Imatge generada a http://smu-facweb.smu.ca/~s0949176/sammy/)
  • Consell: Si us costa pronunciar bé aquesta consonant, intenteu pronunciar una ela amb el mig de la llengua contra el paladar mentre mantingueu la punta de la llengua darrere de les dents inferiors (no la mogeu!).
  • Consonants ròtiques
    • [ɾ]: bategant alveolar sonora
      • A l’hora d’escriure a mà aquest símbol, cal distingir-lo bé de [r], que representa la vibrant.
      • Aquest so està represent per la grafia «r» i només es troba entre vocals o al final del mot: ara [ˈaɾə], hora [ˈɔrə], cor [ˈkɔɾ]
    • [r]: vibrant alveolar sonora
      • Aquest so es troba en els contextos ortogràfics següents:
        • quan s’escriu «rr» entre vocals: carrer [kəˈre]
        • quan s’escriu «r»…
          • …al començament del mot: recerca [rəˈsɛɾkə], romàntic [ruˈmantik], Rosa [ˈrɔzə],
          • …després de «l»: colrat [kulˈrat]
          • …després de «n»: Manresa [mənˈrɛzə]
          • …després de «s»: Israel [izrəˈɛl]
          • …després d’un prefixe: neoromàntic [nəuruˈmantik], eradicar [ərəðiˈka], antiracista [əntiˈrəsistə]
  • Aproximants: En parlarem en una propera sessió!

4. Deures: Practiqueu la pronúncia amb els exercicis de lectura distribuïts a classe.

SESSIÓ 2 23/09/19

Activitat adjectivació: el viatge d’en Roger

Al curs del 23 de setembre, hem visitat el nou blog de l’institut d’études catalanes http://catalaaparis.blog.cat per saber on trobar la informació.
També l’institut té una pagina web http://lettres.sorbonne-universite.fr/nos-formations/la-formation-initiale/choisir-par-discipline/langues/etudes-iberiques-et-latino/centre-d-etudes-catalanes-3064/?fbclid=IwAR03UotS3jh16W4v85VoKNbXkQfOAbww8Z8jfaOiaTqaLxdoFTeCm49y9nU
I està present a facebook https://www.facebook.com/CentreDetudesCatalanes/ , a messenger
@@CentreDetudesCatalanes i a Twitter @CecSobonne.
En José ens ha fet corregir els errors de les expressions escrites que vam fer a la primera sessió i una revisió dels pronoms febles (donar-l’hi), de l’article propi (el/la/l’ – en/la/l’ – en/na/n’,a Barcelona, Girona o Balears), de la causa o finalitat (perquè / per què / per a què).
Vam estudiar gramàtica amb copies que ens va donar i fer alguns exercicis : El gènere i el nombre dels adjectius (pàgines 27 a 29, exercici 5 i 8). El gènere i el nombre dels adjectius invariables (pagines 31 a 37, exercicis 4 i 5).
Hem començat el llibre de l’alumne Veus 3 (pagines 8 i 9) que tracta de com som quan viatgem : rodamón i aventurer, amb comoditats, romàntic o sedentari. Hem après una llista de paraules
per parlar de viatge i hem fet un exercici de comprensió oral.
Al final hem començat un exercici de vocabulari per a completar a casa un text d’un no (En Roger)
que va viatjar a Tailàndia.

“París dedicarà un carrer a Neus Català. L’Ajuntament també li atorgarà a títol pòstum la medalla Grand Vermeil.”

https://www.naciodigital.cat/noticia/187846/paris/dedicara/carrer/neus/catala

Documental “Llenguaferits” TV3

Fa poc a TV3 va haver-hi un documental on donen exemples de parts del territori dels països catalans on la llengua catalana està a punt d’estar substituïda per el castellà. Hi ha testimonis de nous parlants i l’opinió de lingüistes . 

És un document sobre l’estat de salut de la llengua als diferents territoris de parla catalana inclòs Catalunya Nord (on en alguns pobles petits, només 3 o 4 persones grans parlen encara el català),  en un moment en què els experts coincideixen en l’aparició d’alguns símptomes preocupants.  

Diuen que nou de cada deu llengües que hi ha al món estan amenaçades i poden desaparèixer durant aquest segle. El debat és : el català corre el perill d’arribar a aquest estadi ?  

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/llenguaferits/video/5879592/

La setmana del llibre en català 2019

https://revistamirall.com/2019/07/18/la-37a-setmana-del-llibre-en-catala-presentara-260-novetats-editorials-i-arribara-als-219-expositors/

Lloc web de la Setmana del Llibre en Català

Article sobre la llengua i la política, la importància d’aprendre gramàtica per a les societats democràtiques – Marina CASADELLÀ

https://elmati.cat/politica-i-llengua-aprendre-gramatica/

SESSIÓ 1 17/09/19

1 – Presentació del programa de l’any
Pel que fa a les lectures, cada alumne triarà tres lectures :
– Una obra lliure : unes obres pels alumnes que no han pogut parlar de les obres de l’any passat (a triar entre les que hi ha a la llista o proposades pels alumnes.
– Dues lectures dins del Cicle “La literatura catalana en tots els accents” (el José en donarà els detalls).

” El plaer de llegir quan es llegeix per plaer” : es continurà el “Plaer de llegir” com l’any passat. Un alumne parlarà cada setmana d’un llibre de literatura catalana que li agrada, llegirà unes pagines als altres alumnes per compartir amb ells el seu plaer de llegir.

Eduard Escoffet (Barcelona, 1979). Poeta i agitador cultural.

2– Novetats, eines
* El nou blog del Centre d’Estudis Catalans http://catalaaparis.blog.cat/ conté tots els esdeveniments, articles, llibres… en relació amb cultura, literatura i llengua catalanes.
* Actualment, es pot llegir l’article de la Josette i de la Josiane sobre la celebració de la diada 2019 a Paris : http://catalaaparis.blog.cat/2019/09/16/celebracio-de-la-diada-nacional-de-catalunya-a-paris/
* La síntesi dels cursos (de cada nivell) : cada setmana un alumne diferent farà la síntesi del curs.
“L’Apéro Catalan” : cada dimecres de les 19 a les 20 al bar “Le Klein” (36, rue du roi de Sicile) es podrà parlar català. Tots els alumnes hi poden anar, no importa el nivell. L’objectiu és de parlar, intercanviar, progressar en el nostre català oral. S’hi podrà venir cada setmana o a un ritme mes personalitzat.
El José ja avisarà quan començarà el 1er “apero”. Xampany!!
3 – El curs : fonètica del català
El primer “plaer de llegir” de l’any : el del José, a través dos poemes plens de « sons ».
« Quan et veig » de l’Eduard Escoffet http://propost.org/escoffet/?lang=cat
« Tirallonga de monosíl·labs » de Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver) del seu llibre Circumstàncies (1968)
Ens ha permès iniciar l’Introducció a la fonètica :
Cada llengua pot tenir el seu codi escrit, que no té res a veure amb els altres (o sí) : és una manera d’escriure cada llengua amb grafies.
L’Alfabet Fonètic Internacional (AFI) utilitzat permet representar d’una manera comuna els sons de totes les llengues del món, amb fonemes i símbols escrits per representar els sons acordats. Els fonemes es classifiquen segons el lloc i el mode d’articulació.

AFI (Alfabet Fonètic Internacional)

La fonètica del catala :
A partir dels sons del catala : http://www.ub.edu/sonscatala/ca/presentacio), vam fer 2 exercicis sobre els sons de les vocals catalanes tòniques o atones.

4 – Per la setmana que vé no hi ha deures.
Plaer de llegir : la Josette llegirà les seves pagines.

CELEBRACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA A PARIS

Enguany, la commemoració dels esdeveniments de l’onze de setembre de 1714 es va celebrar a la Schola Cantorum, a la Salle Narcís Bonet. Per què aquest lloc? Per què el nom de la Sala?
Michel Denis, director de la Schola Cantorum, ens ho va explicar en un breu discurs inaugural. Narcís Bonet, gran compositor, va ser el seu amic durant 30 anys, van col.laborar des de l’any 1993. La seva amistat va perdurar quan aquest gran mestre va ser nomenat director del conservatori de Fontainebleau. Venia d’una família il·lustre. Tenia dos germans arquitectes que van treballar a la Sagrada Família de Barcelona, i un tercer germà que fou sacerdot. Narcís Bonet va morir el passat més de gener.

Michel Denis va voler una sala que portés el seu nom i la inaugurava ahir amb un concert del Quartet Brossa, anomenat així pel poeta avantguardista Joan Brossa.
Daniel Camós Daurella, delegat a Paris del Govern Català, ens va recordar que a més de commemorar la Diada, enguany es commemoren també els 80 anys de la Retirada quan uns dos-cents milers de catalans van creuar la frontera i van exiliar-se. Avui uns cinquanta mil catalans viuen a França i la mateixa quantitat de francesos viuen a Catalunya.

El delegat del Govern també va aprofitar per homenatjar Narcís BONET :

Tot seguit, el Quartet Brossa començava la seva actuació per a la qual havia triat cançons populars de Catalunya, algunes de tradició àrab, i també músiques de l’Holocaust, acompanyades amb poemes de Joan BROSSA.
Al final del concert, després de tocar l’Himne Català que molts en la audiència van cantar, tots dempeus, ens convidaren a prendre una copa de cava amb un pica-pica. Tothom va fer petar la xerrada, desconeguts esdevingueren coneguts. L’ambient era calorós.
Quan tot s’acaba, queden els bons records.

El Quartet Brossa havia triat cançons populars de Catalunya, algunes de tradició àrab, i també músiques de l’Holocaust, acompanyades amb poemes de Joan Brossa recitats per Marc Audí :

https://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-brossa

Fou un espectacle cultural de gran qualitat, va rebre abundants aplaudiments. 

La celebració va acabar d’una manera molt agradable, en un altre lloc on ens esperava una degustació de productes catalans com el pa amb tomàquet, embotits, escalivada i, cava ! El proveïdor estava en la sala, tallant pernil sense parar.

De veritat, la trobada va tenir tant d’èxit que la sala estava atapeïda!

SESSIÓ 1 16/09/19

El primer curs de català nivell 3 ha consistit en un repàs del nivell de cadascú .

Hem fet una presentació personal curta i divertida presentant-nos mútuament amb un joc de rol on havíem d’expressar afirmacions barrejades amb detalls de la nostra vida, i, els altres, havien d’esbrinar quines afirmacions eren veritables i quines eren falses.

Finalment, el professor ens ha comunicat una llista de lectures en què haurem de triar un, o més d’un llibre, per a fer-ne una presentació personal al final del semestre.

Després , hem fet un test oral i escrit, i ens hem corregit entre nosaltres mateixos.

Recordeu que el dijous 26 de setembre 2019, entre quarts de set i quarts de nou del vespre, a la “Maison de l’Europe” – 29 avenue de Villiers – 75017 Paris- hi haurà un col·loqui sobre les llengües europees.

http://www.paris-europe.eu/0123-1734-La-Journee-europeenne-des-langues-place-a-l-innovation.html

© 2019 CATALÀ A PARIS

Tema de Anders NorenAmunt ↑

css.php